divendres, 23 d’abril de 2010

COLUMNISTES DE LA PREMSA INDEPENDENT I DEMOCRÀTICA GIRONINA: ESTEM ENVOLTATS DE XIMPLETS...


“... Estem envoltats de ximplets i la nostra excepcionalitat històrica està amenaçada. N’hauríem de ser més conscients....” Així acaba l’escrit d’avui del columnista d’El Punt, Manuel Castaño. Comença dient que “El president de Bolívia ja tenia un lloc en la història universal de la ximpleria...”: el columnista Castaño comença i acaba parlant de ximples i ximpleries. Podríem fer un acudit fàcil, dels que li agraden i explica en el seu article, i dir que l’article i l’autor només fan que parlar de ximpleries per la raó que són uns ximples, o ximplets... però no ho fem. Malgrat que quan un llegeix la premsa independent i democràtica gironina podria pensar, i a vegades pensa, que certament estem envoltats de ximplets o d’estúpids o de malvats o d’una mica de cada com aquell complert 3 en 1 que pot amb tot. Però, és clar, els mals pensaments són inevitables quan les persones humanes tenim aquesta puta mania de pensar...   

Torno al columnista Castaño. Ja es veu que no li agrada el President de Bolívia, ni tampoc els presidents de Cuba, Veneçuela, Iran, Rússia o Xina... segurament tampoc el de Nicaragua o el d’Equador i algú més o potser no els cita i els deixa per a una altra columna d’opinió... Té bons motius: avui són la púrria, gentalla, gentussa, gent de baixa estofa, de la pitjor mena... que diu el diccionari. I està justificada, des d’aquesta societat modèlica, civilitzada, culta, democràtica, lliure, justa, solidària i assenyada, dir allò que diu: “En les nostres societats occidentals els polítics poden dir, i no se n’estan de fer-ho, moltes bestieses, però podem portar-los la contrària i posar en evidència les seves falsedats; l’opinió pública, en definitiva, no està obligada a seguir-los en els seus desvaris. En canvi, a la resta del món –Bolívia, Veneçuela, Iran, Rússia o Xina- es governa d’aquesta manera: negant els fets i d’esquena a l’objectivitat científica; inculcant supersticions i doctrines mil·lenaristes; impedint les llibertats i eliminant els discrepants...” (Podríem tornar a fer un altre acudit: ja sé que avui, en una Diada tan assenyalada, potser un gran pecat, però si substituïu el nom d’una part de la nació catalana a la llista de Repúbliques anterior i llegiu el resultat convindreu amb mi que el columnista Castaño hauria aconseguit una bona frase plena de contingut, llegiu: “... a Catalunya es governa d’aquesta manera: negant els fets i d’esquena a l’objectivitat científica; inculcant supersticions i doctrines mil·lenaristes; impedint les llibertats i eliminant els discrepants...”. Podeu fer la prova amb Espanya, amb Euskadi (la frase queda de déu, oi?), amb l’Itàlia de Berlusconi, amb...vosaltres mateixes... però la frase funciona gairebé sempre...).

I acabo amb una discrepància: jo no diria que “el món (està) en mans dels ximples” com afirma en el títol el columnista Castaño, jo diria que una part de les mirades sobre el món, més ben dit sobre aquella part del món que no diu amén a l’imperialisme de la dictadura mundial de dues-centes transnacionals que diuen què cal fer als escolanets polítics, mediàtics, acadèmics i convidats al banquet, una part de les mirades sobre el món de la premsa independent i democràtica gironina estan fetes per ximples, o ximplets... o per estúpids o per malvats o per una mica de cada com aquell complert 3 en 1 ja citat...

(No passa res, la festa continua i en Pere Nicolau us regala aquesta mena de rosallibre especial contribució a l’efemèride que vivim totes plegades... Salut! i força!)     

Evo Morales y la homosexualidad

Pascual Serrano
Rebelión, 22-4-2010


Vaya bronca que le han montado a Evo Morales por un fragmento de su discurso en la Conferencia Mundial de los Pueblos sobre el Cambio Climático y los Derechos de la Madre Tierra, celebrada ayer en Cochabamba. Los medios le han acusado de homófobo tomando textos de agencia. El País titulaba “Evo Morales atribuye la homosexualidad y la calvicie a los transgénicos” y Público “Morales culpa a los transgénicos de la homosexualidad y la calvicie”. Incluso El País recogía la reacción de un portavoz de la Confederación Española de Lesbianas, Gays, Bisexuales y Transexuales (COLEGAS) que “ha exigido una rectificación pública al presidente de Bolivia y ha anunciado que transmitirá su malestar a la embajada del país en España”. "Este tipo de afirmaciones sin base científica alguna, son además de insidiosas y falaces, un mensaje de odio y rechazo a la población homosexual, sobre todo cuando quien las hace es el presidente de un país", declaró un representante de Colegas.

El presidente de Bolivia estaba hablando sobre los pollos criados de forma intensiva en granjas, y afirmó textualmente: "El pollo que comemos está cargado de hormonas femeninas. Por eso, cuando los hombres comen esos pollos, tienen desviaciones en su ser como hombres". Como se puede apreciar no nombró la palabra homosexualidad. Es más, yo entiendo que por desviación pretendía referirse -quizás sin utilizar el vocablo más adecuado- a disfunción o esterilidad, de todos es sabido que la concentración de espermatozoides ha disminuido en el semen de los hombres de los países desarrollados. O quizás se refería a la alternación del proceso de maduración sexual de los niños debido a esas hormonas. Es curioso que quienes acusan a Evo Morales de homófobo sean los que han relacionado desviación con homosexualidad. ¿Por qué el portavoz del colectivo Colegas se da por aludido cuando escucha la palabra desviación si nadie estaba hablando de homosexualidad?

Es oportuno recordar la sintonía entre el colectivo Colegas y el Partido Popular, así como los servicios prestados por esta organización para atacar a la revolución cubana. En enero de 2008 Colegas coordinó, con fondos de la Comunidad de Madrid y el apoyo del Partido Popular, unas jornadas denominadas "Cuba: Revolución y Homosexualidad". El 4 de noviembre de 2009, Colegas emitió en Madrid un comunicado de prensa en la que denunciaba el supuesto arresto de seis homosexuales cubanos, además de una cifra de miles de detenciones similares entre 2007 y 2008. Fueron los propios gays y lesbianas de Cuba quienes mediante un comunicado del Centro de Educación Sexual de Cuba desmintieron esa información. La relación de Colegas con el Partido Popular es de sobra conocida, en junio de 2009, la asociación firmó un contrato-programa con el PP de Sevilla de cara a las elecciones de 2011, y que contemplaba también el rechazo a la Cabalgata del Orgullo Gay que esta ciudad, gobernada por el PSOE e IU, celebraba ese año por primera vez con financiación municipal.

Con independencia del mayor o menor rigor científico de Evo Morales, creo, sinceramente, que los ciegos intentos por desprestigiar a un líder campesino e indígena desde nuestro etnocentrismo ha llevado a periodistas y algún miembro del colectivo homosexual a ver gigantes donde sólo había molinos.
Www.pascualserrano.net

ARA LI TOCA REBRE A EVO MORALES... la creu i la cara

dijous, 22 d’abril de 2010

CONFERÈNCIA "HONDURES: LLUMS I OMBRES DESPRÉS DEL COP"

Justícia i Pau de Girona us convida a la conferència Hondures: llums i ombres després del cop, que impartirà Ismael Moreno, sj, el proper dijous dia 29 d'abril, a les 19:30, a la Sala Miquel Martí i Pol de la Fundació VALVI, a la Gran Via de Jaume I, 42, baixos de Girona.

Ismael Moreno nasqué l'1 de gener de 1958 a El Progreso, al departament de Yoro, a Honduras. Des de 2006 és director de Radio Progreso, emissora que destaca per la seva independència i per la defensa del poble hondureny.

Hores després del cop d'estat que destituí el president Zelaya, l'emissora fou ocupada per vint-i-cinc militars a fi d'impedir la difusió d'informació relativa al cop. La pressió del poble hondureny n'evità el tancament.

El mes de febrer, juntament amb dos altres mitjans, Radio Progreso rebé el Premi de Periodisme de l'Associació Pro-Drets Humans d'Espanya (APDHE), per "la seva valentia i compromís en l'exercici de la justícia, la democràcia i la llibertat d'expressió durant la repressió i atacs que tan els seus professionals com les seves instal·lacions patiren durant el cop d'estat a Hondures.

dilluns, 19 d’abril de 2010

PERLES DE LA SETMANA, per Pere Nicolau

A l’atenció de Joan Ventura
Director de la revista PRESÈNCIA

Benvolgut amic,
Acabo d’arribar de Veneçuela coordinant una brigada de deu persones del col•lectiu Amigues de l’ALBA de les terres gironines i llegeixo en PRESÈNCIA, núm. 1990 pàg. 39, l’article del senyor Ramon Rovira “El model bolivarià trontolla. L’anomenat socialisme del segle XXI que lidera Chávez no passa el millor moment” (“El model dissenyat per Chávez trontolla: mercats desproveïts i protestes d’un poble cansat” en el sumari de la pàg. 3) que m’emprenya i alhora em sap greu, doncs, subscriptor que sóc d’EL PUNT des del número zero no entenc com és deixa la mirada catalana sobre Europa i el Món del suplement dominical del nostre diari, i d’altres, a les mans d’una persona que, com es pot comprovar en l’article que comento, no és, per dir-ho amb termes amables, cap exemple de bona pràctica periodística.
Com dic al principi, deu homes i dones d’arreu les nostres comarques acabem de fer una estada de dues setmanes visitant aquell país en un intens programa que ens ha portat a conèixer universitats, equipaments sanitaris i educatius no universitaris, serveis socials i comunitaris, empreses, barris, organitzacions populars, mitjans de comunicació, transports, museus, biblioteques, teatres, cases de cultura, etc. i diversos organismes oficials i no governamentals però, sobretot, ens ha permès conèixer centenars de persones de tota mena i condició i, creieu-me que fa riure llegir això dels “mercats desproveïts” i les “protestes d’un poble cansat”. Però, no volem convèncer de res al senyor Rovira, ni tan sols volem pretendre que justifiqui les seves rotundes afirmacions; seria tant com demanar peres a un pruner... Només volíem exigir que sigui una mica més professional i quan escrigui miri de no dir tants disbarats o cometre tants errors... Un parell d’exemples:
1. Diu el senyor Rovira que a l’ALBA “s’hi han integrat els països amb governs d’esquerres com ara Cuba i Veneçuela, que el varen fundar, o Equador, Bolívia, la República Dominicana i Paraguai, entre altres. També en formava part Hondures...” Doncs, no, els països que integren l’ALBA son aquests: República Bolivariana de Veneçuela, República de Cuba, República de Bolívia, República de Nicaragua, Mancomunitat de Dominica, República d'Hondures, República d'Equador, Saint Vincent i les Grenadines i Antigua i Barbuda. Ni la República Dominicana (que suposem que el senyor Rovira confon amb la Mancomunitat de Dominica) ni Paraguai han format part mai de l’ALBA.
2. Diu el senyor Rovira: “Precisament Hondures, el segon país en la llista dels més pobres de Llatinoamèrica,,,”. Doncs, no, d’acord amb la classificació del PNUD, en el seu Informe sobre Desenvolupament Humà 2009, amb dades del IDH de 2007, que és el de referència en Ciències Socials més utilitzat (es podrien aportar altres però creiem que no cal) el país d’Amèrica Llatina i el Carib més pobre és Haití (IDH de 0’532), seguit de Nicaragua (IDH de 0’699), de Guatemala (IDH de 0’704), Bolívia (IDH de 0’729) i d’ Hondures (IDH de 0’732)...
Ho deixem aquí manifestant, una vegada més la vergonya i indignació que ens ha produït llegir un article que després de tanta insídia i manipulació barroera sense cap argumentació rigorosa acaba, paradoxalment, amb una de les consignes mediàtiques ja conegudes: “la política de mà dura contra els mitjans de comunicació que no aplaudeixen les decisions del president i “excolpista” Hugo Chávez”... Afortunadament, la nostra premsa, els nostres medis, lluny d’aplaudir les decisions de ningú són com diuen “independents i democràtics” i, evidentment, crítics i regits per principis ètics fora de tota sospita...
Rep una abraçada fraternal.
Salut!
Sebas Parra
-----------------------------------------------
Señor director del diario EL PUNT
Girona

La industria de los grandes medios de comunicación lava el cerebro de nuestros conciudadanos para convencerlos que viven en el mejor de los mundos posibles, en una realidad que no admite cambios, con una "democracia electoral representativa" que es sinónima de libertad de mercado, de la presunta libertad política y de una mítica "libertad de información", que más bien es el derecho a la libertad de empresa que se adjudica, a ellos mismos.

Pero todo eso es apenas la punta de un gigantesco iceberg, ocultando por debajo una compleja estructura de poder mediático totalitario que controla absolutamente todo lo que el ciudadano tiene que conocer -y ignorar-, con el fin de manipular su voluntad y eliminar su capacidad de pensar.

De manera más reducida, en Cataluña, tenemos el mismo ejemplo con ustedes, El Punt. Si una persona venida de fuera por primera vez, leyera su diario, tendría automáticamente una realidad desvirtuada de nuestra sociedad. Tendría la imagen que el empresariado catalán quiere que tengan los lectores.

Con el transcurso de los años, sus empleados, sus periodistas o estos columnistas pasados en "blogueros" que ustedes mantienen en nómina, se han convertido en expertos practicantes de la autocensura e intérpretes de los deseos de sus jefes de redacción, que por su parte conocen al milimetro los deseos más profundos de sus patrones: los amos del diario. Aquí abundan los maestros en ocultar noticias o en tergiversarlas dándolos una aparente imparcialidad, tal como El Punt le saca brillo en sus artículos sesgados, inconexos, a veces sin sentido, pero recargados de intencionalidad política desinformadora.

La teoría y práctica del engaño pretenden hacer creer a los lectores que los propietarios de diarios son también dueños de la verdad. Se atribuyen facultades de superioridad sobre la sociedad que nadie nunca les otorgó, y actúan como si hubieran sido elegidos para formar parte del Estado.

Los ciudadanos podemos elegir a nuestros gobernantes, pero nadie puede elegir a los medios de comunicación para un país.

La noticia, tergiversada y maliciosamente comentada, se impone con la fuerza que sólo la riqueza de sus dueños otorga a la tinta y al papel.

Pere Camps
Badalona

Senyor,

La indústria dels grans mitjans de comunicació renta el cervell dels nostres conciutadans per convèncer-los que viuen al millor dels mons possibles, en una realitat que no admet canvis, amb una "democràcia electoral representativa" que és sinònima de llibertat de mercat, de la presumpta llibertat política i d'una mítica "llibertat d'informació", que més aviat és el dret a la llibertat d'empresa que s'adjudica a ells mateixos.

Però tot això és a penes la punta d'un gegantí iceberg, ocultant per sota una complexa estructura de poder mediàtic totalitari que controla absolutament tot el que el ciutadà ha de conèixer -i ignorar-, a fi de manipular la seva voluntat i eliminar la seva capacitat de pensar.

De manera més reduïda, a Catalunya, tenim el mateix exemple amb vostès, El Punt. Si una persona vinguda de fora per primera vegada, llegís el seu diari, tindria automàticament una realitat desvirtuada de la nostra societat. Tindria la imatge que l'empresariat català volen que tinguin els lectors.

Amb el transcurs dels anys, els seus empleats, els seus periodistes o aquests columnistes passats a "blogueros" que vostès mantenen en nòmina, s'han convertit en experts practicants de l'autocensura i intèrprets dels desigs dels seus caps de redacció, que per la seva part coneixen al milimetre els desigs més profunds dels seus patrons: els amos del diari. Aquí abunden els mestres en ocultar notícies o en tergiversar-les donant-los un aparent d'imparcialitat, tal com El Punt li treu brillantor als seus articles esbiaixats, inconnexos, de vegades sense sentit, però recarregats d'intencionalitat política desinformadora.

La teoria i pràctica de l'engany pretenen fer creure els lectors que els propietaris de diaris són també amos de la veritat. S'atribueixen facultats de superioritat sobre la societat que ningú mai no els va atorgar, i actuen com si haguessin estat elegits per formar part de l'Estat.

Els ciutadans podem elegir els nostres governants, però ningú no pot elegir als mitjans de comunicació per un país.

La notícia, tergiversada i maliciosament comentada, s'imposa amb la força que només la riquesa dels seus amos atorga a la tinta i al paper.

Pere Camps
Badalona

_

diumenge, 18 d’abril de 2010

Recibimiento de la Asamblea Nacional de Venezuela al colectivo Amigas del Alba

Video del recibimiento de la Asamblea Nacional de Veneçuela al colectivo Amigas del Alba el pasado 12 de abril.

Imágenes cedidas por Asamblea Nacional TV de Venezuela
6 min. 42 s.

dissabte, 17 d’abril de 2010

El Diario de Guayana (Venezuela) informa de la visita de los amigos del Alba (09/04/2010)

Greisy Caicedo Zerpa - Fotos: Alfredo Morales

La empresa Cerámicas Carabobo, recibió ayer a una delegación conformada por Sebastián Parra, coordinador de la brigada, Empar Casanova, Joan Colomer, Sebastián Debárbora, Héctor Illueca, Dolors López, Manuela Méndez, Delfí Nierga, Francisco Ortega y Julio Suárez, provenientes de Catalunya, España, quienes realizaron un recorrido por las instalaciones de la planta para conocer como se lleva acabo la producción de refractarios y ampliar el intercambio de conocimientos y experiencias que se desarrollan en el marco de las políticas implementadas por el Gobierno Nacional.


La visita que realizó la brigada internacionalista, estuvo guiada por Duglas Ortiz, asistente técnico de operaciones y Alexis Adarfio, trabajador de Ferrominera del Orinoco, facilitador de formación sociopolítica de Ferrominera del Orinoco, quienes mostraron a la delegación internacional las diversas áreas de operaciones de la empresa, y las etapas del proceso de fabricación de refractarios. Del mismo modo, los visitantes se mostraron gratamente complacidos por la atención brindada y manifestaron gran interés en conocer sobre los procesos industriales y económicos que se llevan a acabo en cada una de las empresas básicas de la región.

Pronta reactivación

Duglas Ortiz, asistente técnico de Cerámicas Carabobo, indicó que “ Pese a que la empresa esta atravesando por un proceso de transición, en la actualidad ya se esta trabajando para que con el apoyo del nuevo Ministro de las Industrias Básicas y Minería (Mibam), José Khan se dé el arranque de las actividades operativas y productivas dentro de la factoría, a medidas del presente mes, de modo pues, que los 130 trabajadores que laboraban en la empresa antes de la nacionalización, tiene asegurados sus puestos de trabajo. A su vez, se espera que estas actividades operativas se ejecuten de acuerdo a la programación que se diseñara, con la que se espera reducir costos y formar parte del aparato productivo regional. En cuento, a la visita realizad por los compañeros de la brigada internacionalista “Amigos del Alba”, es importante dejar claro que no es la primera vez que Ceramistas Carabobo recibe visitas de delegaciones extranjeras, en otras oportunidades hemos recibido amigos de Alemania, EEUU, y ahora España. Las puertas siempre están abiertas para las personas que deseen participar e intercambiar experiencias y conocimientos, y constatar con sus propios ojos las realidades y cambios sociales, económicos, y culturales que se están llevando a cabo en el actual proceso que lidera el Presidente de la Republica de Venezuela, Hugo Chávez Frías.

Estrechando lazos

El coordinador de la brigada internacionalista de “Amigos del Alba”, Sebastián Parra Nuño, expresó que el objetivo principal de la visita de la delegación a Venezuela, y al estado Bolívar es la de conocer y compartir con todas aquellas personas que brinden las herramientas y oportunidades necesarias para amplificar los lazos con países hermanos, como es el caso de Venezuela, al cual consideramos un país que se ha convertido en el motor de cambios de carácter social, cultural, político y económico.

“Hoy nuestra intención, es divulgar en nuestro país de origen todos estos cambios que se están realizando fuera del contexto de hostilidad mediática, con la que se maneja la información referente a Venezuela, en el extranjero. “Agradecemos la hospitalidad y atención recibida en este intercambio socio-cultural que surge como una iniciativa para estrechar lazos de cooperación con un país hermano como lo es Venezuela”, apuntó Parra.

Activación de operatividad

Duglas Ortiz, asistente técnico de Cerámicas Carabobo, informó que se están llevando a cabo las reuniones pertinentes con el Ministro José Khan para que se logre dar pronta reactivación en la planta productora de refractarios para de este modo pasar a formar parte del aparato productivo de la región y brindar fuentes de empleo estable a los 130 trabajadores que forman parte de la masa laboral de la referida fabrica.