“... Estem envoltats de ximplets i la nostra excepcionalitat històrica està amenaçada. N’hauríem de ser més conscients....” Així acaba l’escrit d’avui del columnista d’El Punt, Manuel Castaño. Comença dient que “El president de Bolívia ja tenia un lloc en la història universal de la ximpleria...”: el columnista Castaño comença i acaba parlant de ximples i ximpleries. Podríem fer un acudit fàcil, dels que li agraden i explica en el seu article, i dir que l’article i l’autor només fan que parlar de ximpleries per la raó que són uns ximples, o ximplets... però no ho fem. Malgrat que quan un llegeix la premsa independent i democràtica gironina podria pensar, i a vegades pensa, que certament estem envoltats de ximplets o d’estúpids o de malvats o d’una mica de cada com aquell complert 3 en 1 que pot amb tot. Però, és clar, els mals pensaments són inevitables quan les persones humanes tenim aquesta puta mania de pensar...
Torno al columnista Castaño. Ja es veu que no li agrada el President de Bolívia, ni tampoc els presidents de Cuba, Veneçuela, Iran, Rússia o Xina... segurament tampoc el de Nicaragua o el d’Equador i algú més o potser no els cita i els deixa per a una altra columna d’opinió... Té bons motius: avui són la púrria, gentalla, gentussa, gent de baixa estofa, de la pitjor mena... que diu el diccionari. I està justificada, des d’aquesta societat modèlica, civilitzada, culta, democràtica, lliure, justa, solidària i assenyada, dir allò que diu: “En les nostres societats occidentals els polítics poden dir, i no se n’estan de fer-ho, moltes bestieses, però podem portar-los la contrària i posar en evidència les seves falsedats; l’opinió pública, en definitiva, no està obligada a seguir-los en els seus desvaris. En canvi, a la resta del món –Bolívia, Veneçuela, Iran, Rússia o Xina- es governa d’aquesta manera: negant els fets i d’esquena a l’objectivitat científica; inculcant supersticions i doctrines mil·lenaristes; impedint les llibertats i eliminant els discrepants...” (Podríem tornar a fer un altre acudit: ja sé que avui, en una Diada tan assenyalada, potser un gran pecat, però si substituïu el nom d’una part de la nació catalana a la llista de Repúbliques anterior i llegiu el resultat convindreu amb mi que el columnista Castaño hauria aconseguit una bona frase plena de contingut, llegiu: “... a Catalunya es governa d’aquesta manera: negant els fets i d’esquena a l’objectivitat científica; inculcant supersticions i doctrines mil·lenaristes; impedint les llibertats i eliminant els discrepants...”. Podeu fer la prova amb Espanya, amb Euskadi (la frase queda de déu, oi?), amb l’Itàlia de Berlusconi, amb...vosaltres mateixes... però la frase funciona gairebé sempre...).
I acabo amb una discrepància: jo no diria que “el món (està) en mans dels ximples” com afirma en el títol el columnista Castaño, jo diria que una part de les mirades sobre el món, més ben dit sobre aquella part del món que no diu amén a l’imperialisme de la dictadura mundial de dues-centes transnacionals que diuen què cal fer als escolanets polítics, mediàtics, acadèmics i convidats al banquet, una part de les mirades sobre el món de la premsa independent i democràtica gironina estan fetes per ximples, o ximplets... o per estúpids o per malvats o per una mica de cada com aquell complert 3 en 1 ja citat...
(No passa res, la festa continua i en Pere Nicolau us regala aquesta mena de rosallibre especial contribució a l’efemèride que vivim totes plegades... Salut! i força!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada