PERLES DE LA SETMANA, per Pere Nicolau

A l’atenció de Joan Ventura
Director de la revista PRESÈNCIA

Benvolgut amic,
Acabo d’arribar de Veneçuela coordinant una brigada de deu persones del col•lectiu Amigues de l’ALBA de les terres gironines i llegeixo en PRESÈNCIA, núm. 1990 pàg. 39, l’article del senyor Ramon Rovira “El model bolivarià trontolla. L’anomenat socialisme del segle XXI que lidera Chávez no passa el millor moment” (“El model dissenyat per Chávez trontolla: mercats desproveïts i protestes d’un poble cansat” en el sumari de la pàg. 3) que m’emprenya i alhora em sap greu, doncs, subscriptor que sóc d’EL PUNT des del número zero no entenc com és deixa la mirada catalana sobre Europa i el Món del suplement dominical del nostre diari, i d’altres, a les mans d’una persona que, com es pot comprovar en l’article que comento, no és, per dir-ho amb termes amables, cap exemple de bona pràctica periodística.
Com dic al principi, deu homes i dones d’arreu les nostres comarques acabem de fer una estada de dues setmanes visitant aquell país en un intens programa que ens ha portat a conèixer universitats, equipaments sanitaris i educatius no universitaris, serveis socials i comunitaris, empreses, barris, organitzacions populars, mitjans de comunicació, transports, museus, biblioteques, teatres, cases de cultura, etc. i diversos organismes oficials i no governamentals però, sobretot, ens ha permès conèixer centenars de persones de tota mena i condició i, creieu-me que fa riure llegir això dels “mercats desproveïts” i les “protestes d’un poble cansat”. Però, no volem convèncer de res al senyor Rovira, ni tan sols volem pretendre que justifiqui les seves rotundes afirmacions; seria tant com demanar peres a un pruner... Només volíem exigir que sigui una mica més professional i quan escrigui miri de no dir tants disbarats o cometre tants errors... Un parell d’exemples:
1. Diu el senyor Rovira que a l’ALBA “s’hi han integrat els països amb governs d’esquerres com ara Cuba i Veneçuela, que el varen fundar, o Equador, Bolívia, la República Dominicana i Paraguai, entre altres. També en formava part Hondures...” Doncs, no, els països que integren l’ALBA son aquests: República Bolivariana de Veneçuela, República de Cuba, República de Bolívia, República de Nicaragua, Mancomunitat de Dominica, República d'Hondures, República d'Equador, Saint Vincent i les Grenadines i Antigua i Barbuda. Ni la República Dominicana (que suposem que el senyor Rovira confon amb la Mancomunitat de Dominica) ni Paraguai han format part mai de l’ALBA.
2. Diu el senyor Rovira: “Precisament Hondures, el segon país en la llista dels més pobres de Llatinoamèrica,,,”. Doncs, no, d’acord amb la classificació del PNUD, en el seu Informe sobre Desenvolupament Humà 2009, amb dades del IDH de 2007, que és el de referència en Ciències Socials més utilitzat (es podrien aportar altres però creiem que no cal) el país d’Amèrica Llatina i el Carib més pobre és Haití (IDH de 0’532), seguit de Nicaragua (IDH de 0’699), de Guatemala (IDH de 0’704), Bolívia (IDH de 0’729) i d’ Hondures (IDH de 0’732)...
Ho deixem aquí manifestant, una vegada més la vergonya i indignació que ens ha produït llegir un article que després de tanta insídia i manipulació barroera sense cap argumentació rigorosa acaba, paradoxalment, amb una de les consignes mediàtiques ja conegudes: “la política de mà dura contra els mitjans de comunicació que no aplaudeixen les decisions del president i “excolpista” Hugo Chávez”... Afortunadament, la nostra premsa, els nostres medis, lluny d’aplaudir les decisions de ningú són com diuen “independents i democràtics” i, evidentment, crítics i regits per principis ètics fora de tota sospita...
Rep una abraçada fraternal.
Salut!
Sebas Parra
-----------------------------------------------
Señor director del diario EL PUNT
Girona

La industria de los grandes medios de comunicación lava el cerebro de nuestros conciudadanos para convencerlos que viven en el mejor de los mundos posibles, en una realidad que no admite cambios, con una "democracia electoral representativa" que es sinónima de libertad de mercado, de la presunta libertad política y de una mítica "libertad de información", que más bien es el derecho a la libertad de empresa que se adjudica, a ellos mismos.

Pero todo eso es apenas la punta de un gigantesco iceberg, ocultando por debajo una compleja estructura de poder mediático totalitario que controla absolutamente todo lo que el ciudadano tiene que conocer -y ignorar-, con el fin de manipular su voluntad y eliminar su capacidad de pensar.

De manera más reducida, en Cataluña, tenemos el mismo ejemplo con ustedes, El Punt. Si una persona venida de fuera por primera vez, leyera su diario, tendría automáticamente una realidad desvirtuada de nuestra sociedad. Tendría la imagen que el empresariado catalán quiere que tengan los lectores.

Con el transcurso de los años, sus empleados, sus periodistas o estos columnistas pasados en "blogueros" que ustedes mantienen en nómina, se han convertido en expertos practicantes de la autocensura e intérpretes de los deseos de sus jefes de redacción, que por su parte conocen al milimetro los deseos más profundos de sus patrones: los amos del diario. Aquí abundan los maestros en ocultar noticias o en tergiversarlas dándolos una aparente imparcialidad, tal como El Punt le saca brillo en sus artículos sesgados, inconexos, a veces sin sentido, pero recargados de intencionalidad política desinformadora.

La teoría y práctica del engaño pretenden hacer creer a los lectores que los propietarios de diarios son también dueños de la verdad. Se atribuyen facultades de superioridad sobre la sociedad que nadie nunca les otorgó, y actúan como si hubieran sido elegidos para formar parte del Estado.

Los ciudadanos podemos elegir a nuestros gobernantes, pero nadie puede elegir a los medios de comunicación para un país.

La noticia, tergiversada y maliciosamente comentada, se impone con la fuerza que sólo la riqueza de sus dueños otorga a la tinta y al papel.

Pere Camps
Badalona

Senyor,

La indústria dels grans mitjans de comunicació renta el cervell dels nostres conciutadans per convèncer-los que viuen al millor dels mons possibles, en una realitat que no admet canvis, amb una "democràcia electoral representativa" que és sinònima de llibertat de mercat, de la presumpta llibertat política i d'una mítica "llibertat d'informació", que més aviat és el dret a la llibertat d'empresa que s'adjudica a ells mateixos.

Però tot això és a penes la punta d'un gegantí iceberg, ocultant per sota una complexa estructura de poder mediàtic totalitari que controla absolutament tot el que el ciutadà ha de conèixer -i ignorar-, a fi de manipular la seva voluntat i eliminar la seva capacitat de pensar.

De manera més reduïda, a Catalunya, tenim el mateix exemple amb vostès, El Punt. Si una persona vinguda de fora per primera vegada, llegís el seu diari, tindria automàticament una realitat desvirtuada de la nostra societat. Tindria la imatge que l'empresariat català volen que tinguin els lectors.

Amb el transcurs dels anys, els seus empleats, els seus periodistes o aquests columnistes passats a "blogueros" que vostès mantenen en nòmina, s'han convertit en experts practicants de l'autocensura i intèrprets dels desigs dels seus caps de redacció, que per la seva part coneixen al milimetre els desigs més profunds dels seus patrons: els amos del diari. Aquí abunden els mestres en ocultar notícies o en tergiversar-les donant-los un aparent d'imparcialitat, tal com El Punt li treu brillantor als seus articles esbiaixats, inconnexos, de vegades sense sentit, però recarregats d'intencionalitat política desinformadora.

La teoria i pràctica de l'engany pretenen fer creure els lectors que els propietaris de diaris són també amos de la veritat. S'atribueixen facultats de superioritat sobre la societat que ningú mai no els va atorgar, i actuen com si haguessin estat elegits per formar part de l'Estat.

Els ciutadans podem elegir els nostres governants, però ningú no pot elegir als mitjans de comunicació per un país.

La notícia, tergiversada i maliciosament comentada, s'imposa amb la força que només la riquesa dels seus amos atorga a la tinta i al paper.

Pere Camps
Badalona

_