Hondures i Reporters Sense Fronteres, per Pere Camps, un lector emprenyat i silenciat

Mirant les seqüències en les quals l'exèrcit hondureny tanca el canal 36 de la televisió "Cholusat Sur" i després de comprovar els SOS de periodistes que resisteixen a Hondures (on ja han assassinat a set d'ells en el que va d'any) observo amb tristesa que Reporters Sense Fronteres ha decidit no incloure al règim colpista d'ahir Roberto Micheletti, avui Porfirio Lobo, en la seva mediàtica llista de "depredadors de la llibertat de premsa".

Què més li fa falta a Hondures per estar inclosa en aquesta llista?, quants periodistes més assassinats?, quants mitjans clausurats, ocupats i intimidats més?, quants corresponsals estrangers expulsats més?, quants periodistes locals exiliats més?...

L'agenda de Reporters Sense Fronteres sembla respondre més a interessos polítics que a una defensa honesta de les llibertats, i aquest silenci respecte a Hondures parla per si sol. Probablement no podria ser de cap altra manera, ja que aquesta organització està finançada pel NED(1) de Washington, un grup ultradretà de Florida i grans empreses mediàtiques.

"Si no el comptem, no existeix" és el lema de Reporters Sense Fronteres. Tampoc a El Punt i altres diaris no s'estan preocupant d'explicar-ho, per la qual cosa el silenci sepulcral està garantit.

 

La resistència del poble hondureny i els crims actuals i passats dels colpistes són sistemàticament silenciats pels medis. Estem davant d'una enorme operació de normalització de la dictadura hondurenya a càrrec dels EE.UU i dels monopolis de la informació.

La de denúncies i portades que ens regalarien si això succeís a Cuba, Bolívia o Veneçuela!

 

(1) NED (Fundació Nacional Per a la Democràcia), creada pel Congrés Americà el 1983 per realitzar obertament les activitats que havia dut a terme de forma encoberta la CIA en la guerra freda.