EL PUNT, dijous, 29 d’abril/ SEBAS PARRA. Girona.
Em sap greu
● Acabo d’arribar de Veneçuela coordinant una brigada de deu persones del col·lectiu Amigues de l’ALBA de les terres gironines, i llegeixo a Presència, núm. 1990 pàg. 39, l’article del senyor Ramon Rovira El model bolivarià trontolla. «L’anomenat socialisme del segle XXI que lidera Chávez no passa el millor moment» («El model dissenyat per Chávez trontolla: mercats desproveïts i protestes d’un poble
cansat», en el sumari de la pàg. 3), que m’emprenya i alhora em sap greu, ja que, subscriptor com sóc d’El Punt des del número zero no entenc com es deixa la mirada catalana sobre Europa i el món del suplement dominical del nostre diari, i d’altres, a les mans d’una persona que, com es pot comprovar
en l’article que comento, no és, per dir-ho amb termes amables, cap exemple de bona pràctica periodística. Com dic al principi, deu homes i dones d’arreu de les nostres comarques acabem de fer
una estada de dues setmanes visitant aquell país en un intens programa que ens ha portat a conèixer universitats, equipaments sanitaris i educatius no universitaris, serveis socials i comunitaris, empreses, barris, organitzacions populars, mitjans de comunicació, transports, museus, biblioteques, teatres, cases de cultura, etcètera, i diversos organismes oficials i no governamentals; però, sobretot, ens ha permès conèixer centenars de persones de tota mena i condició, i creieu-me que fa riure llegir això dels «mercats desproveïts» i les «protestes d’un poble cansat». Però no volem convèncer de res el senyor Rovira, ni tan
sols volem pretendre que justifiqui les seves rotundes afirmacions; seria tant com demanar peres a un pruner... Només volíem exigir que sigui una mica més professional i quan escrigui miri de no dir tants disbarats o cometre tants errors... Un parell d’exemples: 1) Diu el senyor Rovira que a l’ALBA «s’hi han integrat els països amb governs d’esquerres com ara Cuba i Veneçuela, que el varen fundar, o Equador,
Bolívia, la República Dominicana i Paraguai, entre altres. També en formava part Hondures...» Doncs no, els països que integren l’ALBA són aquests: República Bolivariana de Veneçuela, República de Cuba, República de Bolívia, República de Nicaragua, Mancomunitat de Dominica, República d’Hondures, República d’Equador, Saint Vincent i les Grenadines i Antigua i Barbuda. Ni la República Dominicana (que suposem que el senyor Rovira confon amb la Mancomunitat de Dominica) ni Paraguai
han format part mai de l’ALBA. 2) Diu el senyor Rovira: «Precisament Hondures, el segon país en la llista dels més pobres de Llatinoamèrica...» Doncs no, d’acord amb la classificació del PNUD, en el seu
Informe sobre Desenvolupament Humà 2009, amb dades de l’IDH de 2007, que és el de referència en Ciències Socials més utilitzat (se’n podrien aportar altres però creiem que no cal), el país d’Amèrica Llatina i el Carib més pobre és Haití (IDH de 0,532), seguit de Nicaragua (IDH de 0,699), Guatemala (IDH de 0,704), Bolívia (IDH de 0,729) i Hondures (IDH de 0,732)... Ho deixem aquí manifestant,
una vegada més, la vergonya i indignació que ens ha produït llegir un article que després de tanta insídia i manipulació barroera sense cap argumentació rigorosa acaba, paradoxalment, amb una de les consignes mediàtiques ja conegudes: «La política de mà dura contra els mitjans de comunicació que no aplaudeixen les decisions del president i excolpista Hugo Chávez...» Afortunadament, la nostra premsa, els nostres mitjans, lluny d’aplaudir les decisions de ningú, són, com diuen, «independents i democràtics» i, evidentment, crítics i regits per principis ètics fora de tota sospita...
EL PUNT, diumenge, 2 de maig/el defensor del lector | PEP COLLELLDEMONT I OLIVA (+ il·lustració Jordi Soler)
Cal evitar els errors, però les opinions són lliures
Un article a Presència que ha rebut comentaris durs de diversos lectors per algun error publicat i per les opinions expressades, és analitzat pel Defensor
Aquests darrers dies he rebut una allau de protestes, canalitzades per l’amic Jordi Planas, una persona que des de fa anys i panys ha lluitat incansablement per millorar en el possible els problemes del que en diem el tercer món. Escrits que mostren la seva disconformitat amb un article que es va publicar a la revista Presència del 18 d’abril passat, titulat El model bolivarià trontolla, signat per Ramon Rovira. En els diversos escrits, signats per Juli Suárez, Pere Camps, Sebas Parra, hi podem diferenciar dos conceptes: una denúncia d’errors concrets i l’opinió expressada per l’autor sobre la situació que ell veu a Veneçuela. Hem parlat amb en Ramon Rovira del tema i d’entrada ell ha volgut deixar molt clara l’estima que sent per la gent que fa una feina impressionant per ajudar països que lluiten per la seva millora de la qualitat de vida. Anem a punts concrets. Segons en Sebas Parra, en Ramon s’equivoca en
la llista dels països integrats a l’ALBA, i en Ramon ho accepta. També accepta que no sigui exacte quan diu que Hondures és el segon país en la llista dels més pobres de l’Amèrica Llatina. Són errors que lamentablement cometem tots alguna vegada i sincerament crec que no mereixen els qualificatius que posen els comunicants en els seus escrits. La veritat és que no estic acostumat a llegir «una mica més professional i quan escrigui miri de no dir tants disbarats o cometre tants errors...», o «l’article és ple d’errors i mentides injurioses amb la finalitat, crec entreveure, de donar una imatge falsa i desvirtuada de la situació actual de la República Bolivariana de Veneçuela...», o «aquest senyor va de sobrat, no contrasta la informació, no la fonamenta», i encara «la seva línia sempre és la mateixa, tot el que sigui
parlar del tema de Cuba, Veneçuela, Bolívia, etcètera, és a dir, països on el socialisme triomfa, per a aquest senyor és tot el contrari, són països dictatorials, pobres per culpa del socialisme, no hi ha llibertat, tothom vol marxar, el model trontolla... El model, aquesta és la seva preocupació... el model... socialista.» He hagut de llegir diverses vegades els escrits que he rebut per intentar veure on és el problema, i també m’he llegit i rellegit l’article d’en Ramon Rovira, una persona d’una trajectòria
periodística prou completa, des dels seus inicis a El Punt, com a redactor d’esports, fins ser corresponsal de TV3 a Amèrica del Nord. I no vull entrar en les seves concepcions polítiques, que molts hem conegut de prop.
Estem en un debat molt ric, en què hem de desterrar desqualificacions i judicis subjectius de les persones, siguin d’una opinió o d’una altra
Amb tot això, vull dir que en temes d’opinió hem de ser molt respectuosos. Cert que els que m’escriuen tenen una visió molt propera i positiva d’aquests països que estan en plena revolució i que volen sortir d’un capitalisme ferotge que ha creat grans riqueses per a uns pocs i pobresa per a la majoria. La pregunta, però, és: els dirigents d’aquests països han encertat en les solucions? És aquí on veig la discrepància. No tothom pensa igual, és cert, i crec que aquesta és la gran riquesa que hauria de tenir i no té la nostra societat, respectar les opinions. Agraeixo a l’amic Planas que m’hagi fet arribar aquests escrits. Crec que estem en un debat molt ric, en què hem de desterrar desqualificacions i judicis
subjectius de les persones, siguin d’una opinió o d’una altra. Hi ha tema per anar-ne parlant. I estic segur que hi ha un punt que tots subscriuríem: tant de bo que tots aquests països que han obert nous camins aconsegueixin els objectius; ho desitgeu vosaltres, ho desitja en Ramon i ho desitjo jo mateix.
EL PUNT, dissabte, 8 de maig/ SEBAS PARRA. Girona
Si us plau, no vull que em defensin
● El defensor del lector d’El Punt, a l’edició del 2 de maig, titula la seva secció Cal evitar els errors, però les opinions son lliures. «Un article a Presència que ha rebut comentaris durs de diversos lectors per algun error publicat i per les opinions expressades, és analitzat pel Defensor.» Atès que sóc citat com a un dels autors dels «comentaris durs» he llegit l’article amb molta atenció... i, francament, he tingut la sensació que en lloc d’una defensa crítica i didàctica dels arguments dels lectors protestants, com sembla que hauria de ser, qui defensa el defensor del lector és al seu company periodista, fins i tot fent servir la seva mateixa metodologia i acabant acusant d’intolerants els qui teòricament hauria de defensar: els lectors i lectores. Pregunto: quan el senyor Rovira parla dels «talls de subministrament elèctric, mercats desproveïts i protestes d’una població més cansada de tantes mallerengues i tan poques millores» o que «el govern revolucionari ha optat per una política de mà dura contra l’oposició i especialment contra els mitjans de comunicació que no aplaudeixen les decisions del president i excolpista Hugo Chávez», etcètera, informa o opina? I si opina, l’opinió lliure d’un periodista com ell, «una persona d’una trajectòria periodística prou completa, des dels seus inicis a El Punt, com a redactor d’esports,
fins ser corresponsal de TV3 a Amèrica del Nord», no hauria de ser justificada i argumentada, raonada i raonable, contrastada i propera a la realitat? Els lectors i lectores ens equivoquem moltíssimes vegades i freqüentment les nostres opinions són injustes, inconvenients i, fins i tot, idiotes; cap periodista o opinant no menteix, manipula, oculta, insulta o tergiversa mai? Doncs sembla que no...
EL PUNT, diumenge, 2 de maig/el defensor del lector | PEP COLLELLDEMONT I OLIVA (+ il·lustració Jordi Soler: OPINIÓ NO!)
Déu me’n guard de defensar per força algun lector
Vull ajudar que el diari sigui plural. Si no acceptem la diversitat d’opinions, malament arreglarem aquest nostre món, que si per alguna part fonamental es perd és per voler imposar opinions i formes de viure
Per al·lusions voldria contestar una carta d’en Sebas Parra, que va sortir a l’edició de Comarques Gironines d’El Punt el dissabte 8 de maig passat. Malgrat que diu en el seu escrit que ha llegit l’article meu de fa quinze dies amb molta atenció, o bé ell no l’ha entès bé o jo no m’he sabut explicar. Resumint diré que vaig acceptar que en Ramon Rovira havia comès errors en l’article que va escriure sobre Hugo Chávez. I ell m’ho va confirmar. Però endevino que el problema no eren aquells errors reconeguts sinó l’opinió d’en Ramon, que no concordava amb les que tenien en Sebas Parra ni en Juli Suárez, de Porqueres –que escriu al diari dient que tampoc no vol que el defensor del lector el defensi. Tranquils, us puc assegurar que jo no sóc aquí per fer de jutge i sóc conscient que la meva tasca només té un sentit, millorar la qualitat del diari, feina que no faré tot sol sinó que ho fem entre tots. Em sap greu que una persona com en Sebas Parra, que ningú no li discutirà la seva feina d’anys i panys tant pel que fa a l’ensenyament com a serveis a la comunitat d’aquí i de fora, es posi tan intransigent i que sigui tan
dogmàtic. Ho haig de dir, encara que tothom té dret a dir i fer el que pensa i vol. Si no acceptem la diversitat d’opinions, malament arreglarem aquest nostre món, que si per alguna part fonamental es perd és per voler imposar opinions i formes de viure. Que quedi clar, no demano que els senyors Sebas i Juli coincideixin amb l’opinió d’en Ramon Rovira, Déu me’n guard, sinó simplement que la respectin. I em
sembla que des del primer dia que he actuat de defensor del lector he intentat ajudar que el diari sigui plural, molt plural. Una vegada més haurem de recordar allò que els fets són sagrats, les opinions són lliures. I des del primer moment vaig reconèixer que alguns dels fets a què feia referència en Ramon
no eren exactes. Crec que ho havia de dir i per a mi el cas està tancat. Continuaré valorant, i molt, la tasca d’en Sebas i tants altres que no descansen ni un segon per intentar millorar les estructures d’un món que encara ha de caminar molt per aconseguir una vida digna per a tothom.
Una vegada més haurem de recordar allò que els fets són sagrats, les opinions són lliures
enviat a EL PUNT el 17 de maig/ SEBAS PARRA. Girona
El bon futbol és el d’en Pep Guardiola no el d’Helenio Herrera
Ara que una gran part del país viu pensant en el futbol, o en el Barça, que a casa nostra semblen ser sinònims, he recordat aquella frase de l’entrenador italià “la millor defensa és un bon atac”, malgrat que a la pràctica pogués arribar a ser freqüentment un atac fals i barroer típic del “catenaccio” que representava... Jo havia demanat que si us plau no volia ser defensat pel defensor del lector d’EL PUNT de la manera que ho va fer en relació a la meva opinió crítica sobre un article d’en Ramon Rovira a Presència, que després vaig estendre a un altre de Manuel Castaño a El Punt. Ara demano, si us plau, a més a més de no ser defensat, no ser atacat: el bon futbol, com explico al nostre bloc, http://www.amiguesdelalba.blogspot.com/, s’ho mereix...
publicat al bloc d’amigues de l’ALBA el 17 de maig/ SEBAS PARRA. Girona
Els fets son sagrats, les opinions son lliures, el bon futbol és del Barça d’en Guardiola i el personal de a peu és (volen que sigui) idiota
“...el que està en joc és un dels drets mes preuats del ser humà com és el de comunicar lliurament el seu pensament i les seves opinions. Però aquesta llibertat no es pot exercir si no és amb la condició de no infringir els drets i les lleis que protegeixen a la societat contra la difusió de les falses noticies i con-tra el perill de les manipulacions mediàtiques”
“... Els gegants de la comunicació massiva estimen l’objectivitat. Ells també permeten que s’expressi el punt de vista de l’enemic . Durant la guerra del Vietnam, posem per cas, el punt de vista enemic va ocupar el tres per cent de les noticies difoses per les grans cadenes...”
(cites d’en Jordi Planas, parlant de l’article d’en Rovira a Presència)
La meva protesta a la secció “el lector escriu” del diari El Punt per un article publicat a la revista Presència (suplement dominical d’aquest i altres diaris en llengua catalana) va arribar, per iniciativa del company i amic Jordi Planas, a mans del defensor del lector. Suposo que en Jordi Planas, com es pot deduir per les cites anteriors, confiava en una intervenció del “defensor” del lector ben diferent. Jo també vaig pensar que la seva era una defensa certament insòlita i que sota el teòric axioma “les opinions són lliures” amagava els aspectes essencials de la nostra protesta: la manipulació, és a dir, l’alteració d’una manera fraudulenta i subreptícia, dels temes tractats en l’article de Presència, un més en el marc d’una hostilitat mediàtica envers allò que representa l’ALBA en general i la transició al socialisme de la República Bolivariana de Veneçuela en particular prou demostrada en els medis de comunicació de casa nostra i de l’estat espanyol i la confusió interessada entre fets, opinions o interpretacions. (objectes del primer criteri de la Declaració de principis de la professió periodística a Catalunya). Per això, vaig escriure demanant que, si us plau, no vull defenses d’aquesta mena... i, malgrat la limitació de l’espai vaig tractar d’explicar-me preguntant, pobre de mi: quan el senyor Rovira parla dels «talls de subministrament elèctric, mercats desproveïts i protestes d’una població més cansada de tantes mallerengues i tan poques millores» o que «el govern revolucionari ha optat per una política de mà dura contra l’oposició i especialment contra els mitjans de comunicació que no aplaudeixen les decisions del president i excolpista Hugo Chávez», etcètera, informa o opina? I si opina, l’opinió lliure d’un periodista com ell, «una persona d’una trajectòria periodística prou completa, des dels seus inicis a El Punt, com a redactor d’esports, fins ser corresponsal de TV3 a Amèrica del Nord –podia haver completat el currículum amb les seves responsabilitats al Banc de Sabadell, encara més clarificadores-», no hauria de ser justificada i argumentada, raonada i raonable, contrastada i propera a la realitat? Terminava amb una reflexió i pregunta final: Els lectors i lectores ens equivoquem moltíssimes vegades i freqüentment les nostres opinions són injustes, inconvenients i, fins i tot, idiotes; cap periodista o opinant no menteix, manipula, oculta, insulta o tergiversa mai? Doncs sembla que no...
En mala hora vaig expressar la meva opinió sobre la “defensa” del defensor del lector... La resposta (text més il·lustració amb un barroer –ho sento Jordi Soler- Opinió NO! se suposa que il·lustratiu de la meva intolerància) no es va fer esperar i el defensor del lector va tornar a temps passats quan es deia que “la millor defensa és un bon atac”... Déu n’hi do! la repassada del “defensor”: em reconeix els mèrits però, que hi farem!, sóc un intransigent i un dogmàtic, encara que, faltaria més!, “tothom té dret a dir i fer el que pensa i vol”... (la fal·làcia-trampa de sempre, doncs, tothom té dret a dir i fer el que pensa i vol? l’intransigent i dogmàtic Sebas Parra també?) I a cada moment les lliçons ètiques i de moral necessàries per tal de deixar les coses al seu lloc: no només el diari és un exemple de democràcia, pluralitat, independència i llibertat i el gremi és immaculat i lliure de tota sospita, sinó que l’articulista Rovira (o el columnista Castaño por posar un altre exemple conegut i comentat) són un exemple de tot plegat i alguns, com un servidor, Sebas Parra, gairebé en les fronteres del feixisme intel·lectual només volem que imposar opinions.... Cap fonamentació, cap argumentació: no calen...
I, com que el Barça d’en Guardiola ha demostrat, sense retòrica i a la pràctica, que la millor defensa ha de defensar i evitar els gols i el millor atac ha de jugar, bé i sense trampes, i marcar gols, només afegeixo una última cosa: Que assumeixo la dosi d’intransigència i dogmatisme que em pertoca com a persona humana que vol ser crítica i compromesa amb les persones i les nacions oprimides, que no accepta submisament i amb resignació la manufactura mediàtica de l’idiota col·lectiu representativa del nostre temps i que continuarà lluitant per un altre món possible i socialista més lliure, més just i més solidari on càpiguen tots els altres móns.
El cas, el campionat de Lliga, està tancat, amb els resultats coneguts i, malgrat el cansament per l’esforç realitzat i els colors, valors, que defensi cadascú, al marge de qualsevol altra consideració, és de justícia celebrar la victòria del Barça, la victòria del bon futbol, i treure’n conseqüències...
Annex: Declaració de principis de la professió periodística a Catalunya
Criteris
- Observar sempre una clara distinció entre els fets i opinions o interpretacions, evitant tota confusió o distorsió deliberada d'ambdues coses, així com la difusió de conjectures i rumors com si es tractés de fets.
- Difondre únicament informacions fonamentades, evitant en tot cas afirmacions o dades imprecises i sense base suficient que puguin lesionar o menysprear la dignitat de les persones i provocar dany o descrèdit injustificat a institucions i entitats públiques i privades, així com la utilització d'expressions o qualificatius injuriosos.
- Rectificar amb diligència i amb tractament adequat a la circumstància, les informacions -i les opinions que se'n derivin- que s'hagin demostrat falses i que, per tal motiu, resultin perjudicials per als drets o interessos legítims de les persones i/o organismes afectats, sense eludir, si calgués, la disculpa, amb independència d'allò que les lleis disposin al respecte.
- Utilitzar mètodes dignes per a obtenir informació o imatges, sense recórrer a procediments il·lícits.
- Respectar l'off the record quan aquest hagi estat expressament invocat, d'acord amb la pràctica usual d'aquesta norma en una societat lliure.
- Reconèixer a les persones individuals i/o jurídiques el seu dret a no proporcionar informació ni respondre preguntes, sense perjudici del deure dels periodistes a atendre el dret dels ciutadans a la informació. Aquest dret protegeix molt especialment l'estricte confidencialitat sobre la salut o la malaltia d'una persona com a nucli de la seva privacitat, malgrat la curiositat que pugui haver-hi en el cas de personatges coneguts públicament, fins i tot més enllà de la seva mort. Pel que fa a assumptes relacionats amb les administracions públiques, el dret fonamental a la informació ha de prevaler sempre per damunt de qualsevol restricció que vulneri injustificadament el principi de la transparència informativa a la que estan obligades.
- No acceptar mai retribucions o gratificacions de tercers per promoure, orientar, influir o haver publicat informacions o opinions. En tot cas, no s'ha de simultaniejar l'exercici de l'activitat periodística amb altres activitats professionals incompatibles amb la deontologia de la informació, com la publicitat, les relacions públiques i les assessories d'imatge, ja sigui en l'àmbit de les institucions o organismes públics, com en entitats privades.
- No utilitzar mai en profit propi informacions privilegiades obtingudes de forma confidencial com a periodistes en exercici de la seva funció informativa.
- Respectar el dret de les persones a la seva pròpia intimitat i imatge, especialment en situacions de vulnerabilitat i malaltia i en casos o esdeveniments que generin situacions d'aflicció o dolor, evitant la intromissió gratuïta i les especulacions innecessàries sobre els seus sentiments i circumstàncies, especialment quan les persones afectades ho explicitin.
- Observar escrupolosament el principi de presumpció d'innocència en les informacions i opinions relatives a causes o procediments penals en curs.
- Tractar amb especial cura tota informació que afecti a menors, evitant difondre la seva identificació quan apareixen com a víctimes (excepte en supòsit d'homicidi), testimonis o inculpats en causes criminals, sobretot en assumptes d'especial transcendència social, com és el cas dels delictes sexuals. També s'evitarà identificar contra la seva voluntat les persones pròximes o parents innocents d'acusats o convictes en procediments penals.
- Actuar amb especial responsabilitat i rigor en el cas d'informacions o opinions amb continguts que puguin suscitar discriminacions per raons de sexe, raça, creences, extracció social i cultural i malaltia, així com incitar a l'ús de la violència, evitant expressions o testimonis vexatoris o lesius per a la condició personal dels individus i la seva integritat física i moral.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada